Logopedia - Centre Medic Catalonia

Tel. 93 215 37 93
Vaya al Contenido

Logopedia

Especialitats
PROF. F. CLEVA


La logopèdia és la professió especialitzada en els processos de la comunicació humana i de la deglució. El logopeda és el professional especialitzat en l'estudi, la prevenció, l'avaluació, el diagnòstic i el tractament de les dificultats de la comunicació i de la deglució en adults i en nens. Les dificultats comunicatives inclouen problemes de veu i de parla, de llenguatge verbal, oral i escrit, de llenguatge no verbal i de pragmàtica, és a dir, de l'ús de llenguatge.[1][2]
El mot logopèdia prové del grec logos, que etimològicament significa logo (paraula) i paideia (educació). La logopèdia s’ocupa no només de la paraula dita i escoltada, sinó també del llenguatge. Tracta de l’articulació dels sons i la veu que fa possible la parla, i s’ocupa de la recepció dels sons i la seva audibilitat. Del llenguatge, n’estudia el processament, la comprensió i l’expressió oral i escrita. La comunicació no verbal també és matèria d’estudi dels logopedes.
La logopèdia és un àmbit de coneixement que es dedica a l’estudi científic dels trastorns del llenguatge i de la comunicació per a la seva prevenció, la seva avaluació diagnòstica i el seu tractament. El professional logopeda analitza el domini del llenguatge, la seva adquisició, els comportaments lingüístics fora de la norma i la competència comunicativa del parlant. Analitza i actua sobre l’expressió i la comprensió del llenguatge.

Trastorns de la parla

Dislàlia
La dislàlia és una alteració de la parla que es manifesta amb errors que alteren la paraula en la seva producció. S’altera l’articulació dels fonemes. La incapacitat per a la producció es pot donar en un sol fonema ( per exemple “r”) o en un grup de fonemes (consonant + “r”). Aquest so pot ser percebut de forma correcta, però la persona no el produeix ni per imitació, ni en la parla espontània, ni aïlladament. La incorrecció perdura i es pot produir sempre de la mateixa manera, és estable.  Els motius d’aquesta mala pronunciació poden ser per funció alterada dels òrgans articulatoris, que fan moviments incorrectes o mal coordinats.

Disglòssia
La disglòssia És la dificultat de la producció oral causada per alteracions anatòmiques i/o fisiològiques dels òrgans articulatoris perifèrics amb origen no neurològic central. Hi ha diverses causes que poden justificar una disglòssia: el llavi leporí, el fre lingual curt, les anomalies dentàries, la paràlisi lingual, la macroglòssia, la fissura palatina o la rinolàlia.

Disfèmia
La disfèmia o quequesa és la interrupció de la fluïdesa de la parla, que afecta la comunicació i va acompanyada de tensió muscular. Es manifesta per la repetició de sons, síl·labes, de bloqueig en iniciar el discurs narratiu, de tensió de la cara, tancant i obrint els ulls. La causa no és clara. Està acceptat que hi ha un predisposició genètica i que hi intervenen molts factors: biològics, psicològics,  neurològics, emocionals i socials.

Disàrtria
La disàrtria és un trastorn de l’expressió verbal a causa d’una alteració en el control muscular dels mecanismes de la parla. Afecta moviments voluntaris i involuntaris. Es pot donar quan hi ha disfuncions motores de la respiració, la fonació, la ressonància, l’articulació i la prosòdia.

Trastorns de la veu

Disfonia
La disfonia és una alteració de la veu en cadascuna de les seves qualitats (intensitat, to i timbre). La causa pot ser un trastorn de la fonació a causa de canvis en les cordes vocals per problemes orgànics (pòlips o nòduls) o per problemes funcionals de l’aparell bucofonador, com l’alteració de la vibració de les estructures de la laringe. Hi ha disfonies que duren uns dies i d’altres que es fan persistents per un mal ús de la veu.

Afonia
L'afonia És la pèrdua total de la veu.

Causes:
  • Malalties de l'aparell respiratori: laringitis o faringitis.
  • Mals usos de la veu: forçar massa la veu.
  • Ingestió de productes tòxics o irritants: fumar, l'alcohol, etc.
  • Causes nervioses: una veu afònica, o amb un timbre o intensitat diferent pot aparèixer en certs casos de nerviosisme.
  • Manipulacions de la laringe: certes operacions o procediments mèdics com una operació de pòlips, poden produir afonies o canvis de la veu.
  • Fred excessiu: el contacte del fred amb la gola.

Trastorns del llenguatge

Retard de parla
És una alteració en el desenvolupament de l’adquisició de la parla que fa que aquesta sigui força inintel·ligible. Hi ha un desajust entre l’evolució de les competències fonètiques i fonològiques i el conjunt de les altres capacitats lingüístiques. Suposa poca habilitat en el domini de la parla, tot i que pot haver-hi bona comprensió del llenguatge. La fonètica i la fonologia són dues disciplines lingüístiques complementàries, que estan relacionades amb el retard de parla.

Retard del llenguatge
És un retard en l'aparició o en el desenvolupament de tots els nivells del llenguatge (fonològic, morfosintàctic, semàntic i pragmàtic), que afecta sobretot a l'expressió i, en menor mesura, a la comprensió. L'aparició del llenguatge i l'expressió és més tardana de l'habitual.

Trastorn específic del llenguatge (TEL)
És un trastorn del llenguatge d’etiologia diversa i sovint desconeguda, que es manifesta en disfuncions lingüístiques vàries. El trastorn específic  del llenguatge fa referència a un conjunt de dificultats innates, persistents i específiques per a l’adquisició i maneig del codi lingüístic. El llenguatge sorgeix amb retard i ho fa amb marcades distorsions que el diferencien del retard simple del llenguatge, i  són persistents perquè, o bé acompanya permanentment al nen al llarg de tota la seva vida, o en casos de menor gravetat, després d’una intervenció logopèdica, l’afectació del llenguatge pot manifestar-se amb dificultats en la construcció del discurs complex o interferint en l’adquisició del procés de lectura i escriptura.

Afàsia
L'afàsia És un trastorn cerebral caracteritzat per la pèrdua més o menys exclusiva de la producció i/o comprensió del llenguatge parlat o escrit, o d’ambdós, sense lesions en l’aparell de la fonació ni malalties psíquiques. El seu origen és divers. Per lesió vascular, traumàtica, per l’existència d’un tumor, per un accident cerebrovascular, una infecció cerebral o una neoplàsia. L’expressió no és fluida, hi ha molta dificultat per articular els mots, les frases tenen una sintaxi alterada i hi ha problemes per accedir a trobar les paraules que assignen el nom a les coses. La comprensió està força preservada. Aparentment pot semblar que no han sentit bé el que els hi diuen i el que passa és que hi ha un greu problema de comprensió. Aquests pacients parlen molt i de manera fluida, tot i que els discurs pot semblar poc coherent perquè no tenen en compte l’interlocutor.
Nefrologia
Regreso al contenido